Abans que res, demanar perdó si el 'post' us sembla massa llarg (que ho és), però m'havia de treballar la primera publicació, no? Espero que no se us faci pesat. Enjoy it! :)
Com no podia ser d’una altra manera, la primera entrada en condicions del
bloc havia de ser de la sèrie amb la que va començar la
meva afició al món del Manganime. I aquesta no podia ser una altra que...
(imagineu-vos aquí una música de suspens super intrigant…) Sakura, la Caçadora
de Cartes! Sí, sí, aquell gran anime que ha emès el Club Super 3 tantes vegades
d’una moníssima nena de 10 anys que, de cop i volta, es converteix en una maga
novella en busca de les entremaliades cartes de Clow, que han decidit
escapar-se del seu golafre guardià, el gran (o petit segons com es miri)
Keroberos, més conegut com a Kero. Tots recordeu de què anava no?
La petita Sakura Kinomoto, quan torna de l'escola, escolta uns sorolls al soterrani, i la pobre, que és molt poruga i té por dels fantasmes, agafa el seu bastó de majorette per colpejar a qui sigui que està donant voltes per casa seva. Quan baixa a investigar, veu que no hi ha ningú, però, de cop, un dels llibres de la gran biblioteca que té allà baix el seu pare Fujitaka, comença a emetre una llum daurada. Quan la Sakura obre el llibre, el mateix que aquella mateixa nit ha aparegut en els seus somnis, veu una carta on hi diu 'Vent'. Al citar el nom de la carta, s'origina un gran remolí de vent que escampa les 52 cartes pel barri de Tomoeda. És en aquest moment en el que en Kero surt de l'interior del llibre, un guardià llaminer que no ha pogut controlar les cartes per estar fent una migdiada d'uns... bé, 30 anys. Aquí és on comencen les
aventures de la petita Sakura, que es converteix en atrapacartes i és acompanyada gairebé sempre per la seva millor
amiga, la Tomoyo, que li cosia aquells vestits de combat tant psicodèlics i,
permeteu-me que ho digui, tant molons (o és que cap noia no ha pensat mai en
posar-se algun?), i més tard gaudeix de la companyia de la Mei Ling i d’en Shaoran, un descendent d’en
Clow Reed i futur enamorat de la Sakura (aix...).
Card Captor Sakura (CCS), traduïda en la seva emissió en el canal Super 3
com Sakura, La Caçadora de Cartes, presenta un total de 70 episodis i dues
pel·lícules: Sakura, la caçadora de
cartes: La Pel·lícula i Sakura, la
caçadora de Cartes: La Carta Segellada. La primera narra el viatge de la
Sakura a Hong Kong, premi que li ha tocat en la botiga de joguines de Tomoeda (on
va aconseguir capturar la carta del Salt). A Hong Kong, la Sakura s’enfronta a
una antiga enamorada d’en Clow Reed! Oh! I la pel·lícula estaria situada entre
mig de la sèrie, com una petita aventura durant les vacances d’hivern i després d'haver atrapat la carta de la fletxa (The Arrow).
La Carta Segellada, en canvi, equivaldria al final de la
sèrie. Recordeu com acabava? La Sakura va a l'aeroport a acomiadar en Shaoran, que se'n torna a Hong Kong, i ell li dóna aquell osset de peluix que va cosir amb les seves pròpies mans. La Sakura l'agafa com a mostra de què accepta els seus sentiments però... EN CAP MOMENT LI HA DIT “T’ESTIMO”! La
carta segellada correspon a quatre mesos després de què en Shaoran marxi.
Ens trobem en les vacances d’estiu, i una Sakura una mica més madura prepara amb
els seus companys de classe una obra de teatre pel festival de les
Clavellines. La Tomoyo aconsegueix que la Mei Ling i en Shaoran vinguin a
passar uns dies per veure el festival, oportunitat perfecta per a que la
Sakura, per fi, es declari oficialment a en Shaoran! Ai ai... Però no serà tan
fàcil. L’antiga casa d’en Clow Reed i posteriorment de la seva reencarnació,
l’Eriol Hiragisawa, és enderrocada i s’hi construeix un parc d’atraccions. Al
tirar la casa a baix, es trenca el segell d’una carta que hi havia enterrada,
la carta del no-res (The Nothing),
que desperta i comença a robar les cartes de Clow (ara convertides en carta de Sakura) i a
fer desaparèixer tot el que es troba al seu pas, ja siguin edificis o
persones.
De les dues pel·lícules, és la que més recomano. Té tot el que puguis
esperar de CCS i el seu final és molt tendre! M’hagués agradat una mica més de “romanticisme”
Shaoran-Sakura, però gaudireu amb les seves situacions ‘incòmodes’ quan es
queden els dos sols (i la Sakura intenta confessar-se), i sobretot del “momentazo” Kero golafre i la seva mirada
desafiant a la parelleta. Si voleu veure aquesta pel·lícula, però, seria
recomanable refrescar la memòria i veure abans l’últim capítol.
El manga de CCS consta de 12 volums i a Espanya ha sigut publicat per l'editorial Glénat, tant en català com en castellà. A part de ser el primer anime
que vaig veure, també va ser el primer manga que vaig comprar. Bé, no tot. Vaig
ser tan intel·ligent de comprar el volum 12 i veure que era l’últim. Sort que
ja sabia com acabava. Tot i que el manga acaba diferent a l’anime. En la versió
en paper ja tenim el Happy Ending
Shaoran-Sakura que en la versió animada se supleix amb la segona pel·lícula.
Val a dir que quan vaig comprar el còmic amb 12 anys (bé, me'l va comprar la meva
germana, l’única que en aquell moment m’acompanyava al Saló del Manga), va ser
més per la gràcia de: “Oh, mira, un còmic de la Sakura! Va, el comprem i així
almenys en tinc un!” I això també va passar amb les figures, que per la gràcia
de tenir quelcom de la joveneta d’ulls verds, m’he ajuntat amb 6 ninotets que
decoren la prestatgeria dedicada a la cultura japonesa.
Però, he de dir que, sense aquest esperit de: “Vull coses de la Sakura”
(amb el qual també vaig aconseguir les cartes de Clow jeje), no hauria
descobert un altre gran manga del genial quartet d’autores, les CLAMP. Aquest
títol és: Tsubasa Reservoir Chornicles. Un Crossover
que protagonitzen... va, va, segur que sabeu qui... la Sakura i en Shaoran! Aquest
manga, que consta de 28 volums, ha sigut la primera col·lecció que he
completat, i la veritat és que no me’n penedeixo.
L’acció es desenvolupa en el regne de Clow, on la Sakura és l’estimada
princesa d’aquest desert. El seu germà, en Toya, és el rei. I el millor amic
d’aquest, en Yukito, és el sacerdot de la cort. I, com no podia faltar, en
Shaoran és un amic de la infància de la princesa Sakura i un amant de
l’arqueologia gràcies a la influència del seu pare, que, en aquesta història
és... EL PARE DE LA SAKURA! (És a dir, que aquí el pare d’en Shaoran és en
Fujitaka, el pare de la Sakura en CCS). Penseu que aquesta és una història
completament diferent a CCS i no tots els personatges han de tenir els mateixos
rols que en les seves històries d’origen. Un dia, la Sakura decideix visitar
les ruïnes en les que està treballant en Shaoran per portar-li l’esmorzar i
confessar-li els seus sentiments (per un cop és la Sakura qui dóna el primer
pas!). Però un estrany poder sorgeix de les ruïnes i provoca que es despleguin
les ales de la princesa, de manera que les seves plomes, que representen els
records de la Sakura, s’escampen pels diferents mons i dimensions que
existeixen. És en aquest moment quan, en Yukito, mitjançant la seva màgia,
decideix enviar a en Shaoran i a la Sakura (ara profundament adormida), a veure
a la Yuko, coneguda també com La Bruixa de la Dimensió, l’única capaç d’ajudar
al jove arqueòleg a evitar que la princesa mori, incapaç de viure sense els
seus records, equiparables a la seva ànima.
La Yuko posseeix una botiga de desitjos. Aquí, qualsevol cosa que demanis
pot fer-se realitat, però sempre pagant un preu equiparable, donant quelcom amb el mateix valor que el desig, ni més, ni menys. En aquest cas, el preu que
ha de pagar en Shaoran per viatgar a través de les dimensions i salvar la Sakura
és la seva relació amb ella. És a dir, tot i que la jove princesa recuperi els
seus records, mai tornarà a tenir aquells relacionats amb el que ha viscut amb
en Shaoran. Aquest preu, però, no és suficient per pagar el desig de viatjar a
través de les dimensions, per això, en aquesta aventura, també s’uniran dos
desconeguts, en Kurogane i en Fye, cadascú sacrificant allò més valuós per ells (però, hi són allà per casualitat?...).
A més, en aquesta travessia també se’ls unirà la petita i adorable Mokona
(veieu el ninotet blanc que hi ha de fons en el bloc? Doncs aquesta), que serà
l’encarregada de detectar les plomes de la Sakura, de transportar als nostres
protagonistes a diferents dimensions i de fer de comunicador entre els viatgers
i la Yuko, la qual té una altra Mokona a la seva botiga, la negre (són com uns Walkie-Talkie a llarga distància).
Aquest crossover (la fusió de diferents personatges d'un autor en una mateixa història) presenta personatges de gairebé totes les obres de les CLAMP, i és que això d'ajuntar personatges és una cosa que els fascina. Tenim personatges de CCS, Magic Knight Rayearth (la Mokona per exemple), Clover, Tokio Babylon, RG Veda, Clamp club de detectius...
|
Kurogane, Shaoran, Sakura i Fye. |
La primera meitat d’aquest Shônen (quan vaig descobrir que era un shônen va
ser una gran sorpresa. “La Sakura en un shônen i no en un shojo? Que fort!”),
és força divertida i narra sobretot les aventures d’aquesta colla de
personatges molt diferents entre sí. És la part més light dels 28 volums, on trobem una divertida borratxera d’en
Shaoran, la Sakura i en Fye. Bé, i de la Mokona, que sempre s’apunta a un ‘bombardeo’.
Però a partir del volum 13-14 és quan es produeix el gir argumental, que es va
intensificant fins al punt que comença el drama de debò, el que et deixa amb la
boca oberta.
La diversió i les tonteries donen lloc a les llàgrimes, a la sang, a les “còpies”
(ui ui que estic parlant massa...) i al descobriment de la història que s’amaga
darrere de cada personatge. A més, no podia faltar l'element fonamental en les
històries de les CLAMP: el destí. Tot està marcat, tot té una connexió que
transcendeix el temps i l’espai i, encara que el destí es pugui canviar, els
llaços que uneixen una acció del present amb el futur són molt forts. La
veritat és que, en els últims volums, vaig haver de fer un mapa conceptual per
aclarir el cacau mental que s’havia format amb tants mons, personatges, i
variació de temps en l’espai.
Aquest manga també consta d’un anime de 52 capítols, dividit en dues
temporades, el qual el canal Super 3 va emetre amb el nom de Tsubasa; Les cròniques perdudes. No
narra tot el que succeeix al còmic. Seria més aviat com un petit tast dels
primers volums de la col·lecció i de la part més divertida que hi ha en la
recerca de les plomes. Però no revela res essencial del que és la trama de la
història (només el passat d’en Kurogane, que es desenvolupa en l’anteriorment
citat volum 13. Ai ai...).
El que sí que està relacionat amb el manga són les
dues OVAs que s’han realitzat. Tsubasa
tokio revelations, dividida en tres parts, que recull tot el que passa a
Tokio en els volums 14-18, i Tsubasa
Shunraiki, dividida en dues parts, i que equivaldria al final del volum 21
fins al 23. O sigui, que ni se us acudeixi mirar les OVAs a no ser que us
vulgueu fer spoiler de mala manera.
També trobem una pel·licula, Tsubasa
chronicle: La Princesa del Reino enjaulado, que podeu veure sense
problemes, ja que és una història completament aliena al que s’explica en el
manga, però que segueix la idea principal; la recerca dels records de la
Sakura.
Tant el manga, com les dues OVAs, com la pel·lícula, estan estretament
lligats a un altre còmic de les CLAMP, anomenat xxxHoLiC, el qual comentaré més
endavant, quan per fi tingui els 19 volums (tot i que ja em van deixar els 13
primers i ja els tinc llegits). La història principal d’aquest manga és la
vida de la Yuko, la bruixa de la dimensió que ajuda als nostres protagonistes
al llarg dels 28 volums de TRC, i d’en Watanuki, un jove estudiant que és capaç
de veure els esperits i que es converteix en el seu ajudant, o més aviat en el
seu criat... pobret. A més, sembla tenir certes coses en comú amb en Shaoran...
(Pista: destí, passat, futur, espai, temps... ai ai!).
Recordeu, les dues històries estan molt unides i es complementen l’una amb
l’altra, així que és molt recomanable llegir els dos mangas per acabar
d’entendre tots els detalls. En definitiva, pel que fa a Tsubasa, trobareu una
gran barreja de gèneres: humor, acció, aventures, drama, amor, tragèdia... i
tot el que caracteritza al quartet d’autores de les CLAMP; un inici lent, més light, on se’ns presenta a poc a poc la
història amb un gir ràpid de l’argument tot just a la meitat, on se’ns mostra
tota l’acció i la part més intensa. Si sou uns impacients de l’acció, potser us
costa adaptar-vos a aquest ritme més lent, però la vostra necessitat de lluites
serioses serà substituïda pels moments d’humor “Mokona vs. Kurogane”. Realment
un manga molt recomanable, que us agradarà, us farà ‘menjar-vos el cap’ en més
d’un moment (millor llegir-lo 2 o 3 vegades) i us farà deixar anar alguna
llagrimeta... (o és que jo sóc massa sensiblona?).
P.D: Tsubasa vol dir "ales". Entendreu perquè us ho dic quan arribeu al final del volum 28.